Pupil·les d’estàtua
El poemari de la Maica Rafecas ens parla que l’estàtua és de pedra, d’acer, de fusta o de gel, i no s’immuta davant l’atrocitat. La poesia és social, surrealista i també narrativa, i a cada pàgina s’escapa en un parèntesi que despulla el poema per explorar-ne un record essencial.
La memòria estava de rebaixes
i el gener no passava
Xarranca · poemes breus i haikus
Xarranca és un himne a la vida amb la vista fixada en un mirall retrovisor que no reflecteix una autopista llarga, plana i avorrida, sinó un camí que s’avança a peu, amb una colla de revolts hostils, penya-segats immensos i paisatges de fons extraordinaris. Aquest és el poemari de l’Alicia Molina.
Hi va haver un temps,
caminàvem tu i jo sols.
El bosc era casa
Haciendo eSeS
Aquest poemari del Salva Soler és un viatge entre dos extrems: el del que va ser i el del que serà, el del recordat i el somni, entre el comiat i el destí, entre l’après i el desconcert. Una invitació a recórrer el camí donant tombs, demostrant que la vida no és un trajecte en línia recta, que no hi ha avanç sense retrocés, aprenentatge sense error, futur sense memòria.
como si no fuera la inercia
la dueña de tus pasos
Anatomía de una ausencia
És el 3r poemari amb tremendes del poeta Iñaki C. Nazabal.
No sabràs si estàs llegint un llibre o vivint dins d’un poeta que escriu amb la delicadesa d’un orfebre i la precisió d’un artificier que ha desmantellat, una a una, cada amenaça de bomba a la qual ha sobreviscut. I el llibre no sols dona fe d’això, sinó que celebra el fet d’aconseguir-ho.
no tengo lecciones que daros,
ni consejos, no me llaméis maestro
Contenedores de rabia vertical
És el 3r poemari amb tremendes del Danilo Facelli.
Aquest poemari és un crit llarg i profund, que desitja trobar en la intimitat de qui llegeix, un lloc on posar fora de perill la bellesa i dinamitar aquest apàtic uniforme d’uniformitat en què ens estem convertint.
he elegido morir haciendo cola
en la esquina del mismo polígono industrial
repetido en todas las distancias que conozco