Publicat el

Últimes publicacions tremendes

Sabem que s’acosta Sant Jordi, i en breu coneixeràs tot el que està a punt de sortir del forn. Però aquests darrers mesos hem publicat propostes molt i molt interessants. Aquí te les presentem:

La Natàlia Miró do Nascimento, més coneguda com a Namina, és una artista multidisciplinar, o com ella diria: la Namina fa coses. Ella és cantant, poeta i il·lustradora. I aquestes tres branques artístiques les ha fusionat per treure Ens endurem el vent, un poemari il·lustrat per la mateixa autora i un cd on musica els poemes amb el bateria i trompetista Xevi Matamala.

Esbozos és el primer llibre de la Marta Rodríguez. L’autora gironina després d’acabar la carrera  de Comunicació Cultural va marxar a llatinoamèrica amb només un bitllet d’anada.
Esbozos és el diari de viatge de la Marta; on narra els paisatges, les persones i les experiències viscudes en aquesta estada a l’altra punta del món.

Dia a dia és el llibre de la Magda Puig. L’actriu bagenca ha dibuixat una il·lustració inspirada en una notícia d’algun mitjà de comunicació per a cada dia de l’any. L’inici va ser el 18 de juny del 2018 amb una fotografia d’immigrants baixant del vaixell Aquarius.
Dia a dia  és una manera de descobrir i recordar lluites individuals i col·lectives (sovint invisibilitzades), petites-grans accions de gent, que lluiten dia a dia perquè aquest món sigui una mica millor.

La palamosina Marta Bellvehí il·lustra cançons, poemes, persones, llibres, festivals i també fanzines; com Casa soc jo. Aquest fanzine és la peça més íntima i poètica de l’autora. A través de la combinació de les imatges i les paraules ens convida a reflexionar sobre la necessitat de construir un lloc segur lligat a la nostra identitat.
Casa soc jo s’ha imprès amb la tècnica de risografia.

Erosions és el segon llibre que publica amb tremendes la poeta Cristina López.
Aquest poemari tracta l’acceleració del temps, el desgast de les paraules, la crisi de sentits i l’excés d’informació; profundeix en com l’home, atrapat en la bombolla virtual, troba refugi en la materialitat de l’espai, en tot allò que es pot tocar, en la pell de l’altre; a la vegada que esdevé un cant a favor del silenci i del moviment originari de cada ésser.