La tierra y el barrio
El tremendu Danilo Facelli es desmarca de la micropoesia d’humor de Chupitos (Edicions Tremendes, 2018) amb La tierra y el barrio; el seu poemari més íntim i reflexiu: gira el planeta en un viatge constant. La vida mou, es mou, habita el tot i l’univers sencer cap en una tassa de cafè.
ahora espero desdoblando
la punta de la tormenta
Ala, bat! Sí, adéu.
La cantautora i poeta Rosa Pou arrenca el vol amb el poemari Ala, bat! Sí, adeu com qui es llança al joc de viure i escriure mentre sobrevola la pròpia quotidianitat amb paisatges de sons, ritmes, jocs semàntics, fonètics i metalingüístics.
em confons fins als confins
de fons més fins
Efluvis domèstics
Efluvis domèstics és el poemari de l’Adriana Bàrcia. Són descàrregues luminescents en el gas o l’aire d’una casa que és seu de la família. Són emanacions íntimes, brillants, sorolloses i altament apreciables de qui habita aquesta casa i esclata de dins cap a enfora. Són, també, la resposta a les veus de Mary Wollstonecraft Shelley, Emily Dickinson, Sylvia Plath… entre altres artistes, dones i mares.
i ens abracem i ens estimem
amb la boca oberta sota l’aigua
Quan siguis feliç, respira
Quan siguis feliç, respira és la novel·la de la tremenda Jenni Rodà on en Bernat, que treballa en un hotel de Barcelona; la Magda, la seva dona, que es passa el dia al sofà, al llit i en una butaca granat; i l’Alícia, la filla dels dos, que aconsegueix una beca per anarse’n a estudiar a Lisboa, s’adonen que han d’aprofitar els seus instants de solitud. Les seves parcel·les de felicitat no són immenses ni duradores, però és la vida en estat pur.
