Si estàs llegint aquest post és que ets un fan dels llibres tremendus! Tenim les festes nadalenques a sobre i busques fer un regal espectacular. Què millor que un llibre tremendu? T’ho posem fàcil: si t’emportes dos llibres tremendus, et regalem el tercer*.
A sota et presentem les novetats, perquè se’t faci la lectura aigua. I si vols conèixer tots els llibres tremendus pots anar directament a la nostra botiga.
* oferta vàlida del 11/12/18 al 5/1/19
Un cel ple de haikus i una terra en silenci (o viceversa)
Pau Martinell
Aquest llibre és el primer recull de haikus d’en Pau Martinell. Una proposta poètica que a partir de la senzillesa del haiku lliure ens presenta moments i detalls oberts a la interpretació del lector.
Qui sap si allò que va inspirar a escriure’ls esdevé una emoció sorprenent per qui ho llegeix?
Un pi, dos lledoners, una olivera
Francesc Meseguer
Tancat a Vil·la Joana, la casa on Jacint Verdaguer va passar els seus últims dies, en Francesc Meseguer comença un dietari. Aviat, la literatura i el lloc es confonen en un encreuament de discursos inconnexos, superposats, per on l’autor transita mig adormit i en sandàlies, sense estridències ni pretensions, conscient que allò menys interessant del text és ell mateix i el més interessant, el camí de sortida que el porta a mirar cap enfora.
Migració al magma
Clara Centenera
Migració al magma és una porta oberta al viatge del sentir i els sentits. La poesia de la Clara Centenera posa en paraules els moviments migratoris que travessen les barreres epidèrmiques, creuant diferents topografies i paratges que van del racó més íntim al més compartit; tot fluctuant entre l’exterior i l’interior, el tots i el jo, el cel i el magma.
Submissió
Miquel Albero
Aquestes pàgines remenen les incerteses i les impossibilitats: mars que s’enfonsen, “agulles de cartró”, “pols de vent”… I ho fan amb la millor i la pitjor eina que tenim: el mateix llenguatge mentider. Aquest llenguatge que ens limita i ens va ample, que ens pica i ensabona és precisament el camp de batalla on el poeta es juga l’existència, la possibilitat de ser. En Miquel Albero es nega a empassar-se el mutisme imposat per un estat o un destí i tria ser per dir la violència del silenci com a revulsiu per a intentar la comunicació. Igual que l’home del bosc esculpeix fustes per buscar-hi ànimes.
