Posted on Leave a comment

Tremendes, al Mercat de La Volta

Mireu quina parada més tremenda vàrem tenir ahir de 10 h a 20 h al Mercat de La Volta (plaça Assumpció del barri de Sant Narcís de Girona).
I a les 19 h vam gaudir tremendament del recital poètic de Josep Pedrals que, per cert, no va poder resistir la temptació d’adquirir un Arca mínima de la Núria Busquet. Tu encara no el tens?
El pots aconseguir clicant aquí.

Posted on Leave a comment

Llegir en cas d’incendi

Sebastià Portell. Barcelona / @sportellclar

 

Núria Busquet Molist (Cardedeu, 1974) és ja prou coneguda en alguns cercles de la literatura catalana com una entusiasta de l’art i de la festa. Traductora amb una trajectòria incansable i organitzadora del Festival PAM! (Poesia a Manta!) de Cardedeu, entre moltes altres coses, Busquet surt ara de l’armari literari amb Arca mínima (Edicions Tremendes, 2016), un recull de poemes que el lector sent com una veu amb pòsit, un crit a través dels anys, una cançó fresca.
L’obra consta de cinc parts —“Estulta guerra”, “Clofolla definida”, “Desnuaments”, “Mètodes de deducció” i “Arca mínima”—, un estudi preliminar en quatre hipòtesis i un epíleg, i juga aquí i allà amb el contrast i els punts en comú entre la poesia i la ciència, entre la realitat i la literalitat, entre l’ànima ideada i el cos que viu.
Com passa sovint amb els primers títols de poesia d’un autor, l’Arca mínima de Molist és a les mans del lector una obra-ceba, amb capes, treballada. Són nombroses les temàtiques que, aplegades sota el que podríem anomenar el mite de la balena, entren en joc en aquest llibre de poemes en què els adjectius, comptats i sospesats, apareixen en itàlica —“La nuesa del poema. / Tot allò que fa / superflu / l’adjectiu”—, en què les citacions —Hughes, Von Trier, Dante, Amelia Biagioni, Houllebecq, la Bíblia— són més que ecos en el text.
L’epicentre conceptual d’aquesta obra, com dèiem, és el cos de la balena. El cos de la balena com el cos de l’altre i com el propi camp de batalla. Entorn d’aquest(s), Busquet elabora tot un seguit d’hipòtesis inicials: és la carn, que ens defineix, o l’esquelet? O bé la seva suma? Què és el que ens conforma? De què estem fets? Som, finalment?
En uns poemes molt ben acompanyats per les il·lustracions de Carles Azcón, Busquet ens mostra la seva part més vulnerable —“Sempre hi ha un taló d’Aquil·les, tros de pell que no exposaves”—, que tot i ser feta de pell troba precisament en la pell la pròpia disfressa, la via perfecta per a “esdevenir l’altra que ets”: “La disfressa és la pell que ja tenies, amb preguntes i respostes incrustades”.

Hi trobam, en aquests versos dèrmics i palpables, ressons d’algunes poètiques catalanes d’alta volada, com Felícia Fuster, Maria Mercè Marçal, Mireia Calafell, Maria Antònia Massanet, Odile Arqué o Mireia Vidal-Conte. No debades, vers a vers, paraula rere paraula, la poeta va deslligant nusos per a endinsar-se de ple entre les ones i convertir-se en aquesta massa ingent de carn, esquelet i humanitat que és la balena. És, aquest, un espai en què passat i concessions no hi tenen lloc: “Primer nus a deslligar: la comprensió de mare. «Incondicional» té un gènere concret”. Cal destacar, també, el pes reflexiu que apleguen algunes de les proses de la tercera part del volum, “Desnuaments”. 

Textos que ens recorden joietes aparegudes els darrers anys, com La nosa de Marc Romera o part d’Afollada, de Laia Martinez i Lopez, i que tenen com a bessó la identitat, el canvi, el mudar de jo:
“Dius «què sóc?» i ella respon «el que tu vulguis». «Doncs seré allò que jo vull», t’enrioles mentre hi parles, i llavors es va sentint, rebotint en el teu buit, «no cal ser res, no cal ser res, no cal ser res». // I vet aquí com aprenem a nuar-nos amb les paraules.”
O bé:
“Estem nues. Com els dits, com els testos, sense flors i sense anells, mare fredes en la nit del segon part. Com les bèsties famolenques aferrades a les barres del bressol dels nostres cossos, a la creu dels nostres pares, epidermis mutilades per les teles d’uns cilicis que no vam crear nosaltres.”
Emperò tota identitat existeix en tant que es diferencia d’una altra, i Busquet ho evidencia en poemes en què rebutja el passat heretat a cop de tradició i xantatge, com en el poema ja citat dedicat a la mare incondicional, o bé la figura nemèsica del mascle. Busquet es defineix i pugna, s’encara al “Beuratge amarg de cada nit / home-Déu oratge mascle / tsunami d’univers serè”, a la “salabror constant del mascle”. És amb aquest, també que té lloc part de la batalla: “dessagnar-se / desmembrar-se / fer del cos / camp de batalla / devorar restes de dubte / perbocar-se en cada buit / ser esquelet i seguir viu / remuntar sobre la carn”.
Amb aquesta Arca mínima, el volum d’un mol·lusc, una caixa de ressonància com una tradició llegida, honorada i trencada, Núria Busquet acaba d’entrar a la poesia catalana com una veu a tenir en compte, que diu molt i té molt a dir des de la provisionalitat de la itàlica, des del biaix del jo i del no-sé-qui-sóc-jo-però-sé-que-sóc, des de la lluita que ofereixen els versos que són tan indefensos i letals com la mateixa humanitat. “Dins l’obscur nedar constant / —amant en fuga— / en arca mínima, mor la / balena, i es debat / a la deriva / a plena Llum / per desfer-se’ns a la platja.” La sublimació d’un cos en procés de putrefacció i renaixement constant, principi i fi d’una vivència alliberadora.
Posted on Leave a comment

“Opmeit”, a l’Acocollona’t

El curt d’animació postpoètic Espectros, basat en el text homònim inclòs en el poemari Opmeit del tremendu Ramon Bartrina va obrir el festival Acocollona’t, VI setmana del cinema fantàstic i de terror de Girona.
L’acte va tenir lloc el passat 28 d’octubre al Cinema Albèniz Plaça.

Silver Ríos · animació i realització
Patricia G.G. · postproducció
Isaac Bosch · mescla i edició musical
Ramon Bartrina · text i veu
Terry Patrick · guitarra elèctrica
Ivan OG · baix
Carlos Orellana · bateria
C.J. · violí
Rusó Sala · coros

Posted on Leave a comment

“Opmeit” i Iker Jiménez

La postpoesia del tremendu Ramon Bartrina ha volat fins a Cuarto Milenio, la nave del misterio tripulada per Iker Jiménez.
Rafa Balaguer, un dels seus col·laboradors habituals i amic de tremendes va ser el nexe d’aquesta misteriosa trobada.
Si encara no tens el poemari Opemit a la teva llibreria tremenda el pots aconseguir clicant aquí.

Posted on Leave a comment

Tremendes, a la Vila del Llibre de Cervera

El passat cap de setmana els tremendus vam assistir a Cervera Vila del Llibre. Van passar moltes coses: vam tenir la parada tremenda dissabte i diumenge amb tots els nostres llibres, vam presentar el poemari Naturant de la Cristina López el dissabte 22 a la Capella de Sant Joan i vam presentar la Mini tremendada el diumenge 23 a les 17 h a la Capella de Sant Joan (amb els tremendus Cesc PlaLaia ClaverRamon Bartrina).
Un cap de setmana que va transpirar literatura per tots els racons. Amb ganes de repetir el proper any!

Posted on Leave a comment

“Dol i Sol”, al Context

Dol i sol és el poemari de la Lluïsa Etxeberria. L’autora tremenda ens presentarà el seus textos i recitarà poemes de la seva obra el proper divendres 21 d’cotubre a les 20 h del vespre. L’acte tindrà lloc a la Context llibreria cafè. Si encara no tens Dol i sol a la teva llibreria tremenda pots aconseguir-lo clicant aquí.
Posted on Leave a comment

Programació de La Cova

Peter & the Wolf de Prokofiev és la peça escollida per Ander Agudo, més conegut com Rayo-60, l’artista que ens acompanyarà dijous vinent en la primera sessió d’El Generador d’Ameba a La Cova Tremenda de La Volta. Aquesta peça amenitzarà les estones que estarem conversant amb l’artista entre sessió i sessió. Us recordem que l’aforament és de 15 persones, i per tal que tothom pugui gaudir del concert es faran dues sessions de 25 minuts cadascuna.

Posted on Leave a comment

Lluïsa Etxeberria, a la Nollegiu

A la llibreria Nollegiu (carrer Pons i Subirà 3, BCN) passaran moltes coses aquesta setmana. Entre elles hi serà la tremenda Lluïsa Etxeberria amb el seu poemari Dol i Sol.
El proper dissabte 8 d’octubre a les 19 h del vespre recitaran nou poetes diferents per donar sentit al poemari de l’autora.
Vaja, que serà una festa poètica en majúscules que no et podràs perdre.
Si encara no tens el poemari Dol i sol ves a la botiga perquè sigui teu.